23 de febr. 2024
Ahir a Cotlliure en l’aniversari de la mort d’Antonio Machado
19 de febr. 2024
Nu femení davant del mar a Sitges, Tossa, Lloret, Banyuls
15 de febr. 2024
La platja d’Argelers recorda ara el camp de refugiats republicans
14 de febr. 2024
Dinar amb els germans Llavina al restaurant Cigró d’Or de Vilafranca
12 de febr. 2024
La filera de xiprers com a obra mestra a Montepulciano
8 de febr. 2024
Surt el meu llibre "L'or perdut dels llimoners i altres narracions"
7 de febr. 2024
El Perseu de Florència, una elecció sentimental
6 de febr. 2024
Janot Martí, l’última cosa que li va sortir bé a Cervera de la Marenda
2 de febr. 2024
Si hi ha justícia inversora, Portbou renaixerà
31 de gen. 2024
La cistelleria innova molt més enllà dels cistells
29 de gen. 2024
L’infinit univers redescobert de les Suites per a cello de Bach
26 de gen. 2024
Les coses com les barreja el riu al passallís de Sobrànigues
24 de gen. 2024
L’eternitat de l’ànec amb naps a Can Bonay de Peratallada
22 de gen. 2024
El mite vivent de Riccardo Muti reapareix entre els gentils
20 de gen. 2024
Enterrar el camarada Lenin, centenari assumpte pendent
18 de gen. 2024
El estius absolutament discrets de Balenciaga a la Costa Brava
16 de gen. 2024
Els catalans de França tindran referèndum per canviar (de nom)
15 de gen. 2024
Lideratge català en barraquisme escolar, vergonya consolidada
12 de gen. 2024
Els “cannoli” sicilians o el punt d’honor de la pastisseria
11 de gen. 2024
El cul de Napoleó impera al pati milanès de Brera
Un amic m’ha fet cas i, de viatge a Milà, no ha deixat d’anar al museu milanès de l’Acadèmia de Brera, el segon més ben proveït d’Itàlia després dels Uffizi florentins. Un cop allà, ha tingut la gentilesa de fer aquesta foto al pati d'accés, amb la portada del meu llibre publicat l’any 2000 i la prova del delicte com a teló de fons: el cul més ben tornejat de la història de l’escultura. L'escultor neoclàssic Antonio Canova hi va representar Napoleó com al.legòrica i hercúlia divinitat nua. La peça i l’emplaçament van seduir Stendhal i més endavant a mi, per la col.locació al punt de pas obligat de l’entrada que permet observar de prop el prodigi. Alguns em van criticar l’ús de la paraula “cul” en un títol literari i, de passada, la reivindicació que feia d’aquesta regió anatòmica. Amb el mordent de la imatge carnal jo volia compensar al llarg del llibre la grisor atribuïda a la ciutat de Milà, malgrat que concentra una poderosa elegància en múltiples aspectes. Reconec la feblesa d'estar enamorat com Stendhal quan vaig adonar-me de l'eminència de l'estàtua, tot i que això no em sembla una prova de càrrec. La peça de Canova és una demostració reeixida de la bellesa d’aquesta zona corporal. Hi vaig trobar un fil conductor, una