16 de maig 2022
Els Camps Elisis parisencs busquen una ànima i no la troben
13 de maig 2022
Cristina Masanés critica a “L’Avenç” el meu últim llibre "El millor viatge de tots"
Dos segles després, Víctor Hugo rugeix com el vell lleó de sempre
11 de maig 2022
L’elegància coixa de la gran exposició sobre Maillol al Museu d’Orsay
9 de maig 2022
El nou edifici de Le Monde i l’Obs a París com a penyora de futur
27 d’abr. 2022
El destí quasi sempre funest de les estàtues eqüestres
25 d’abr. 2022
El Seminari ostensiblement desmesurat en ple centre de Barcelona
22 d’abr. 2022
Elogi i nostàlgia d’una mansarda a París amb sostre inclinat i balconet
21 d’abr. 2022
El 175è aniversari del tren pioner de Mataró fa una mica de pena
19 d’abr. 2022
L’orgull de viure a un edifici cooperatiu, pioner i creïble
13 d’abr. 2022
La laboriosa impostura d’empaitar les muses per escriure clar
11 d’abr. 2022
M’agradaria entendre la bellesa, no només contemplar-la
8 d’abr. 2022
Un altre cafè a Roma, aquest cop amb Josep M. Fonalleras
6 d’abr. 2022
Una història de les onades a la platja de Garbet
4 d’abr. 2022
Nova mirada sobre l’escultor Maillol al museu parisenc d’Orsay
Una magna exposició de l’escultor rossellonès Aristides Maillol obre el 12 d’abril al Museu d’Orsay parisenc, motiu pel qual acaben de ser traslladades fins aquest centre quatre dels seus dinou nus femenins monumentals que s’exhibeixen de manera permanent als jardins de les Tulleries de París. Revisitar l’obra del l’artista de Banyuls per part d’un gran museu serà l’ocasió per projectar-hi una nova mirada de visitants d’arreu del món, inclosos els catalans que no sempre l’havien valorat. Aristides Maillol es troba enterrat sota el seu nu femení més conegut, batejat amb el nom de Mediterrània, a la masoveria-taller que utilitzava a la vall de Banyuls. Al voltant de les corbes convençudes d'una idea del cos de la dona, acabaria per ser conegut arreu del món com a renovador de l'escultura del segle XX. No eren nimfes, fades, venus, princeses ni cortesanes. Les models vivien a la