22 de febr. 2022
El pintor i cuiner de Ceret que sent els déus grecs a la copa de vi
18 de febr. 2022
El minúscul “Stonehenge català” evoca el mateix que el gran
14 de febr. 2022
La mística canvia molt de signe davant l’illot eivissenc d’Es Vedrà
11 de febr. 2022
Tanca les portes l’històric Cafè de la Poste a Perpinyà
9 de febr. 2022
Setanta milions d’anys no són res, estem mal fixats
7 de febr. 2022
La dificultat d’accedir al laberint, no només de sortir-ne
2 de febr. 2022
Finalment podré visitar l'altiu far del Cap de Biarra per dintre
31 de gen. 2022
Alegria i tristor dels ametllers en flor aquests dies a Mallorca
28 de gen. 2022
El metro de París jubila i renova els referents sentimentals
26 de gen. 2022
El Partenó sota la neu amb una llum encara més pura
24 de gen. 2022
La Fira de l’Oli d’Espolla ahir i els olivars abandonats
21 de gen. 2022
Les minves de gener o l’hivern com estació en perill d’extinció
20 de gen. 2022
Homenatge hivernal a la becada mig prohibida
Estem en temporada de plats de caça i la becada és l’au de ploma que disposa d’una reputació més alta i una literatura més senyorial. Josep M. de Sagarra escrivia que la becada “fa pensar en els braços de Madame Bovary quan estaven més afavorits de febre” (“L’Aperitiu”, revista Mirador, 7-11-1929). Es caracteritza pel bec allargat del qual pren el nom i que fa servir per burxar entre la fullaraca dels boscos humits els cucs que són el seu aliment preferit i un dels motius interns de la seva suculència. Un cop col.locada al plat, faisandée al seu punt, supera el faisà. La pràctica de la caça fa temps que cau en picat, hi ha poc relleu generacional, en conseqüència val més no preguntar d’on procedeixen les becades que assaborim avui. La incongruència legislativa permet caçar-les però no comercialitzar-les als restaurants. L'excel.lent “Gallineta de Guinea, després de 8 dies, rostida sobre canapé” que serveixen al Motel Empordà de Figueres s’assembla molt a la becada per poca imaginació que s’hi posi. Jo sóc un pobre caçador de mercat, un caçador de cassola a casa o a la fonda. A la primavera procuro cuinar l’ànec amb cireres, a la tardor les perdius al whisky o les guatlles al raïm. Quan arriba el fred corro