26 de maig 2021
Coses que em deia la vaca blanca camí de Sant Baldiri de la Taballera
17 de maig 2021
Súplica al cap de Creus perquè el vent hi faci més que nosaltres
13 de maig 2021
La plaça Tetuan porta el nom indigne d’un punt negre històric
11 de maig 2021
La Venus de casa que comparteixo amb el museu del Louvre
6 de maig 2021
Gran exposició “L’enigma iber”, una confessió d’ignorància
26 d’abr. 2021
L’estiu invencible d’Albert Camus a les ruïnes de la ciutat de Tipasa
23 d’abr. 2021
Surt el meu nou llibre “Apologia de la curiositat”
21 d’abr. 2021
La periodista Marcelle Padovani amb els ulls del primer cop, fins avui
La primera vegada que vaig anar a Roma durant la dècada dels 1970 em van impressionar moltes coses, però en especial dos personatges vistos en viu: el papa per raons òbvies d’escenografia vaticana i la periodista francesa Marcelle Padovani als acollidors salons de Stampa Estera, el centre de premsa estrangera on els corresponsals feien vida. Exercia de corresponsal a la capital italiana del setmanari Le Nouvel Observateur, que per a mi era com una altra bíblia, i per tant la tenia molt llegida abans de conèixer-la en persona. La figura del papa no admet comparacions, la de Marcelle Padovani tampoc. Nascuda el 1947 de família corsa, havia debutat alsetmanari L’Express abans de passar el
16 d’abr. 2021
La vida majestuosa però lànguida de les Drassanes barcelonines
14 d’abr. 2021
Mort i resurrecció del Frenasu, l’últim bar de carretera
12 d’abr. 2021
Tulipes i “maatjes”, la primavera arriba també a Holanda
10 d’abr. 2021
El déu Pan no va comparèixer ahir a la basílica barcelonina del Pi
El grup coral L’incantari estava acompanyat per instruments de l’època com la giga, la viola, l’harmònium portatiu, l’arpa, la rota (arpa-cítara), el corn, En canvi per qüestions pressupostàries ahir no va actuar l’habitual flauta de Pan. Probablement el primer instrument amb què l’home primitiu va fer música era una flauta de canya i la llegenda grega del déu Pan em
7 d’abr. 2021
Les suites per a cello de Bach i el perfil de la serra de l’Albera
5 d’abr. 2021
Les bunyetes de Pasqua, com la magdalena de Marcel Proust
1 d’abr. 2021
Tots hi serem al Port amb la desconeguda primavera
31 de març 2021
La burrícia no és patrimoni dels burros, al contrari
29 de març 2021
Josep Pla no té Premi d’Honor, només carrers i places a tot el país
26 de març 2021
Senyora presidenta de Grècia, que sigui per molts anys!
24 de març 2021
Quasi tots els bons restaurants són una història d’amor, com el Bo.TiC
El vailet Albert Sastregener (Ventalló, 1979) creia que volia ser cuiner i el seu pare el va col.locar sense gaire fe als quinze anys, per veure si li passava la dèria, a la cuina del restaurant tradicional Can Bech de Fontanilles. Tot seguit es va formar durant set anys a l’Escola d’Hostaleria de Girona mentre feia pràctiques a la cuina del Mas Pau de Figueres, l'Aliança d'Anglès, l'Àbac de Barcelona, el Roser II i el Molí de l'Escala, així com a Can Pipes de Mont-ràs, on va arribar a cap de cuina. La seva parella Cristina Torrent (Salt, 1982) treballava a Barcelona de dissenyadora de moda i els caps de setmana ajudava a un restaurant de l’Escala. No ho