El Partenó com exemple de perfecció, sobrietat i èxtasis tronats

Prefereixo pujar-hi a primera hora, quan el sol encara poc alçat comença a pintar les columnes dòriques d’un color exacte d’or fulgent contra la tela blavíssima del cel àtic amb una llum rutilant, pura, crepitant, capaç de demostrar que la pedra inert pot ser efusiva i la duresa marmòria tan dolça. El resultat dels dos últims segles d’obres de restauració és completament inaparent, més enllà de la renovació periòdica de l’emplaçament de les grues i les bastides. Sempre he vist aquesta ruïna exactament igual. M’incomoda que el contacte amb el Partenó desperti tants èxtasis tronats, desvarieigs de simple postal. Els èxtasis cal renovar-los amb la mentalitat i l’estil de cada època. Alguns visitants pensen

Plega el nostre duc d’Atenes, el nostre deute grec

Avui m’he trobat a la Biblioteca de Catalunya i hem dinat plegats pels voltants de la docta institució amb el professor figuerenc de grec clàssic i modern Eusebi Ayensa, que ha dirigit durant els últims cinc anys l’Institut Cervantes d’Atenes i que a partir d’ara dirigirà el de Frankfurt. La seva trajectòria es distingeix per múltiples recerques, llibres i premis, però a mi m’emociona especialment que hagi aconseguit durant el seu mandat col.locar i inaugurar un monòlit amb placa marmòria a l’Acròpolis, a la porta de Beulé dels Propileus, per la qual desfilen cada any més d’un milió