Apologia de la curiositat · El bloc de Xavier Febrés
19 de des. 2024
Feia un dia alciònic per fer-se retratar a Cadaqués
17 de des. 2024
El gran pintor Torres-García a dues galeries privades de Barcelona
11 de des. 2024
Descoberta panoràmica i alegre del nou Esperit Roca gironí
9 de des. 2024
Notre-Dame no és la catedral més important de França
2 de des. 2024
El poeta Homer té amics per sempre entre les elits d’Oxford
27 de nov. 2024
Els marbres del Partenó enyoren a Londres la seva llum grega
25 de nov. 2024
La impaciència d’escrutar aquests dies el Canigó nevat
20 de nov. 2024
L'atractiu silenciós de l’estació d’esquí frustrada al Pallars
18 de nov. 2024
Casa Leonardo, el turisme regeneratiu aplicat als fets
16 de nov. 2024
L'autèntic motiu del viatge a Ceret: la Maison de la Presse
13 de nov. 2024
Ressò borrós de la Simfonia núm. 2 de Sibelius a l’Auditori
4 de nov. 2024
Els peus de porc, vistos com la més alta exquisidesa
La devoció pels peus de porc va quedar il.lustrada a la portada del llibre que vaig dedicar a la cuina dels menuts, amb 125 receptes de la cresta fins la cua de múltiples animals de cort, de ploma i de pastura, de manera que ahir vaig córrer a tastar els “Peus de porc farcits amb botifarra de perol i ceps” que el veterà cuiner Isaac Monzó prepara al seu nou restaurant Can Trumfo a la Torre d’Oristà, prop de Vic. Estaven perfectament a l’altura del record inesborrable que mantinc dels peus de porc amb musclos de Cal Parent de Besalú, amb moscatell de l’Hostal del Castell del Montesquiu, amb cloïsses del restaurant Canet de Sarrià (Barcelona), amb escamarlans de l’hotel Llevant de Llafranc, amb prunes i bolets del restaurant Gargantua i Pantagruel de Barcelona, el carpaccio de peu de porc del restaurant Can Calitxó de Molló, farcits amb confit d’ànec a Can Gaig o bé amb pedrers d’ànec al Zure Etxea barceloní, els raviolis de cargol i peu de porc a Les Feuillants de Ceret o l’Emincée de pied de porc sur pâte feuilletée que em va servir el xef Philippe Lecocq al restaurant La Terrasse au Soleil, també a Ceret. Malgrat totes aquestes delícies, encara els enyoro enters, amb els seus 28 ossos comptats per escurar-los morosament,
1 de nov. 2024
Danton té a París un cèntric monument, Robespierre no
El monument al revolucionari Danton s’alça a un dels punts més transitats del bulevard Saint-Germain de París, a la sortida del metro Odéon, davant d’un cinema multisales i voltat per terrasses de cafès en ple Barri Llatí. Altres dirigents de la Revolució de 1789 com Marat i Saint-Just tenen monuments i carrers dedicats a la capital, però el “pare de la pàtria” Maximilien de Robespierre no n’hi té cap. L’Ajuntament s’hi oposa i l’estigmatitza com a responsable del període del Terror. A les magnes celebracions del bicentenari de la Revolució l’any 1989 el gran absent va ser Robespierre, en el qual personalitzen encara avui l’apogeu de la
30 d’oct. 2024
Els déus generosos de la lectura al tabernacle de la llibreria Delamain
28 d’oct. 2024
Sempre s'ha de tenir un hotelet predilecte a París, potser dos
25 d’oct. 2024
El confort sense preguntes al meu piset de l’avinguda Palmerston
23 d’oct. 2024
No m'acostumo a la presència creixent de la Sagrada Família
21 d’oct. 2024
El castanyer de cada tardor per mirar com passa la gent
Arriba un moment de la tardor que m'agrada seure sota un castanyer d’Índies i mirar com passa la gent. La reforma urbanística moderna de París va posar de moda la plantació d'aquesta espècie als nous bulevards, per l’elegància de les fulles de cinc lòbuls i les flors verticals en forma de raïm erecte a la primavera. La flor dels marroniers es multiplica a cada arbre fins a recobrir-lo “amb orgull de sexualitat acabada d’estrenar”, diu Narcís Comadira al llibre Dies de França. Molts altres indrets van seguir la moda parisenca, per exemple a aquesta placeta de la foto adjunta, a Ceret. A Barcelona hi ha poquíssims