Pels volts de Pasqua (ara el canvi climàtic ho avança) arriba un dia
assenyalat al Motel Empordà de Figueres en què s’hi declara la
mobilització general obligatòria dels empleats per
desgranar una a una les minúscules flors de les mates de farigola acabada de collir,
abans que no es marceixin, amb les quals preparen el cèlebre Sorbet de
Flors de Farigola que va popularitzar el fundador Josep Mercader i que
continua cada primavera a la carta, com una cita anual. Ahir
divendres va ser el dia. La colla del dinar vam voler celebrar-ho al
costat del
cap de sala Joan Manté i la cambrera en pràctiques Emilie que
ens va servir, amb un pom fragant a les mans i el plat de dues boles de sorbet que acabava d’elaborar
la pastissera de la casa Júlia Borrell. El sorbet novell estava
deliciós, delicat, mòrbid, trèmul com la pell acariciada d’una nimfa. La
farigola florida del Motel procedeix d’indrets que no confessen, potser
del cap de Creus, el Puig de la Malaveïna o altres punts selectes de
la comarca. Diuen que la del cap de Creus té una fragància més intensa,
perquè són terres de mineralogia a flor de pell. També la utilitzen per
aromatitzar peixos al forn i guisats de carn. El Sorbet de Flors de
Farigola del Motel no ha estat superat ni porta indicis de ser-ho. La
seva Sopa de Farigola, aparentment tan senzilla, tampoc. Llarga vida a la farigola roquera, al talent i l'amor estable del Motel, a les sumptuoses il.lusions bàsiques!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada