Els francesos han fet famosa la campanya anual “Le beaujolais nouveau est arrivé” quan posen a la venda el vi novell de la contrada el tercer dijous del mes de novembre, tot i que de beaujolais n’hi ha de bons, regulars i mediocres, com a tot arreu. Aquí podríem de fer el mateix amb el dia que les primeres favetes tendres comencen a ser servides a la taula del Motel Empordà de Figueres des de 1973. Aqueata setmana han arribat a la carta. És un dels plats més deliciosos i filosòfics de tota la panòplia, una síntesi rodona de l’art de la renovació culinària encarnada per aquest establiment. En comptes de les antigues tires d’enciam,
ara acompanyen les favetes amb micro-mesclum de fulles junt amb els elements bàsics: favetes escaldades al dente, menta fresca picada, encenalls de pernil ibèric i peu de porc, salsa vinagreta amb un pensament de mostassa blanca, tot plegat configurat en un motllo circular perquè presideixi el centre del plat. Les continuo demanant amb la mateixa il.lusió de la primera vegada perquè contenen la grandesa d’aquelll que ha viscut molt, una gramàtica de l’esperança sobre la supervivència de les coses, la capacitat de perseverar fins arribar a la millor versió de nosaltres mateixos, la depuració d’una filosofia, un itinerari mític encaixat en una esfera sense esferificar, un anhel de capturar les belleses minúscules que el món prodiga, un univers amb els detalls justos. Cada vegada que les poso a la boca em recorden la 7ena Simfonia de Bruckner i la necessitat de no negociar mai amb algunes coses, com ara la passió.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada