La pintura de Laura Iniesta engrandeix el Museu Monjo

Ahir passejava per Vilassar de Mar i se’m va acudir entrar al petit i cèntric Museu Enric Monjo per fer-hi un cop d’ull vagarós. Proposava a la planta baixa una exposició temporal de trenta quadres de la pintora barcelonina Laura Iniesta. La vaig començar a recórrer amb mirada distreta, fins que em va arrossegar la força del seu traç, la llum del seu color, l’eloqüència de la combinatòria, l’enigma de l’energia –de vegades vibrant, altres cops absorta en la quietud-- que vessava de les teles. Els comentaris habituals sobre la pintura abstracta acostumen a expressar-se amb un llenguatge abstracte que jo no practico. Per tant, vaig gaudir de l’exposició com si m’ho mirés amb la barbeta posada sobre el marc de la finestra del món, davant d’una sobtada bellesa que evocava alguna cosa més gran. També em va servir de lenitiu compensatori enfront de la quantitat de pàgines dedicades als diaris i suplements culturals a la bacanal borsària de cada any de la fira Arco oiberta aquests dies a Madrid. El Museu Enric Monjo de Vilassar de Mar ha passat per múltiples vicissituds des del moment d’obrir el 1964. Ara el gestiona l’Ajuntament com a museu municipal. L’exposició, oberta fins el 20 d’abril, de la pintora Laura Iniesta el vivifica, l’engrandeix.