Sóc un addicte a la premsa en paper per començar el dia i la primera persona que saludo en sortir de casa és el meu quiosquer. Aquest gest, aparentment banal i rutinari, en realitat m’ha alegrat el dia durant molts anys gràcies l’amabilitat de Joaquín Osuna, i això em desperta una gratitud infinita. Ara es jubila al moment de complir 65 anys, tot el barri ho comenta. Va començar el 1983 al quiosc siuat als baixos d’una adreça tan llegendària com la londinenca Fleet Street per als del meu ofici, a Consell de Cent núm. 425, seu de les redaccions d’
El Correo Catalán i
Destino, a continuació del diari
Avui i
El Periódico. Després es va traslladar pocs metres al nou bulevard de Passeig de Sant Joan. Nascut a Madrid i criat a Granada, Joaquín Osuna parla
un català impecable i l’ha utilitzat per establir un lligam afectuós amb tots els seus clients. Per als nens i les mascotes sempre ha tingut una petita llaminadura gratuïta a punt (ara els quioscos viuen més de l’àmplia oferta destinada a la clientela infantil que de la premsa). Vaig prendre nota d’un dels seus refranys derivats de la saviesa popular: “
Quien regala bien vende, quien lo recibe lo entiende”. Coneix pel nom cada client, cada nen i cada mascota. Des de fa 42 anys s’ha llevat els set dies de la setmana a les 5h del matí. Ara pren el relleu del quiosc el veneçolà Alfredo, que ha tingut un bon mestre. Gratitud infinita, Joaquín.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada