Camins de ronda: la nineta dels ulls amb moltes lleganyes

Els camins de ronda litorals haurien de ser l’Avinguda dels Camps Elisis del país, l’artèria del luxe natural i l’elegància paisatgística, una prioritat urbanística, la nineta dels ulls de l’Administració, però topen amb nombrosos trams tancats per desídia administrativa. L’Associació Camí de Mar acaba de presentar un projecte d’enllaçar-los tots, de Blanes a Argelers, malgrat reconèixer que els de la banda francesa es troben en condicions practicables i els d’aquí no sempre. L’entitat SOS Costa Brava denuncia que el de Calella de Palafrugell al Golfet continua interromput des de fa cinc anys per manca de les obres previstes, entre d’altres exemples. En teoria, els 6 metres de la franja maritimoterrestre son un l’espai amb servitud de pas reconeguda per la Llei de Costes, però això no sempre es compleix. Fa dècades que recorro els camins de ronda amb emoció creixent i ritme de pas decreixent. L’any 2009 els vaig dedicar a El Periódico una sèrie estiuenca de catorze capítols, de Lloret de Mar a Porbou. El govern tripartit de la Generalitat va qualificar-los «d’important actiu cultural i paisatgístic» i va invertir 4,5 milions d’euros entre 2005 i 2007 per rehabilitar-ne 13 trams de la Costa Brava, però, encara som on érem en matèria de trossos interromputs. La Síndica de Greuges de Catalunya ho acaba d’afirmar al seu informe anual de 2024: “La ineficàcia de l’Administració frena el progrés social de Catalunya”.