La plaça-monument de la Concorde vol ser una plaça-jardí

Fa temps que la Place de la Concorde, una de les més boniques, cèntriques, àmplies i sumptuoses de París, s’ha convertit en rotonda automobilística, allí on els jardins de le Tulleries moren sota les rodes, el brogit i el fum dels cotxes. Ara això canviarà. L’Ajuntament de París, dintre de la lluita heroica per reduir la circulació rodada al centre de la capital, acaba d’aprovar la reforma per convertir-la en plaça-jardí, amb pressupost previst de 36 milions d’euros. Les dues terceres parts quedaran reservades als vianants, tot i que els vehicles ho continuaran disposant d’una via de trànsit. Es tracta d’una plaça-monument, inscrita al Patrimoni Mundial de

Les millors anxoves, ungides amb els olis sagrats

M’agrada esmorzar al Motel Empordà de Figueres les anxoves confitades a la manera de Cadaqués, implantades pel fundador d’origen cadaquesenc Josep Mercader. Més ben dit, ja no cal ni que les demani: la cambrera encarregada del primer àpat del dia sap, només de veure’m arribar, que sóc “el senyor de les anxoves”. Aquest caviar del Mediterrani i el Cantàbric és un luxe que només a la Península Ibèrica es manté com a plat per ell mateix, mentre que a Itàlia i arreu s’utilitza sobretot de condiment en amanides, pizzes, salses. El seitó fresc de bona mida esdevé anxova un cop netejat i confitat en sal, oli i pebre. Confitar anxoves és una tècnica ancestral que necessita una destresa sàvia per no espatllar-ne la carnositat molsuda. Les de l’hora d’esmorzar, acompanyades de pà amb tomàquet, a mi em milloren sensiblement la perspectiva del dia. De

Barcelona programa simfonies de Mahler fins a la sopa

La primera simfonia de Mahler, l’anomenada “Tità”, serà interpretada al Palau de la Música quatre vegades diferents en poques setmanes: el 29 de març per l’Orquestra Simfònica del Vallès, el 4 de maig per la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona, l’endemà 5 de maig per l’Orchestra dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia i l’11 de maig per la London Symphony Orchestra. Encara s’hi afegirà la segona simfonia de Mahler, la “Resurrecció, el 26 de maig a càrrec de l’Orquestra de la Ràdio Sueca. Dues d’aquestes versions seran conduïdes pel mateix director, Daniel Harding, amb orquestres diferents. Per si això fos poc, la Franz Schubert Filharmonia ja va obrir la seva temporada al Palau el setembre passat amb la cinquena simfonia de Mahler. Pel seu cantó, l’Auditori ha programat la segona simfonia “Resurrecció” aquest 24 de març, així com també ho va fer amb la “Tità”, la 

Camins de ronda: la nineta dels ulls amb moltes lleganyes

Els camins de ronda litorals haurien de ser l’Avinguda dels Camps Elisis del país, l’artèria del luxe natural i l’elegància paisatgística, una prioritat urbanística, la nineta dels ulls de l’Administració, però topen amb nombrosos trams tancats per desídia administrativa. L’Associació Camí de Mar acaba de presentar un projecte d’enllaçar-los tots, de Blanes a Argelers, malgrat reconèixer que els de la banda francesa es troben en condicions practicables i els d’aquí no sempre. L’entitat SOS Costa Brava denuncia que el de Calella de Palafrugell al Golfet continua interromput des de fa cinc anys per manca de les obres previstes, entre d’altres exemples. En teoria, els 6 metres de la franja maritimoterrestre son un l’espai amb servitud de pas

El tremolor de la primera vegada a l’estació frontera de Portbou

Mantinc un respecte per l’estació de Portbou i la seva sala de trànsit de duana, presidida per aquesta llarguíssima taula baixa ovalada, sustentada per capitells de volutes d’estil jònic, damunt la qual vaig haver d’obrir la maleta al moment tremolós de sortir per primer cop del país i entrar a França als meus vint anys. Hi vaig tornar a obrir la maleta en repetides ocasions, però algunes primeres vegades no s’obliden mai. Policies i duaners infonien durant el franquisme una certa inquietud, la imponent estació de Portbou l’augmentava i aquesta taula em semblava aleshores com de dissecció. Amagar a la maleta (o als pantalons) llibres i revistes prohibits podia costar un disgust. Damunt d’aquesta taula tinc la impressió d’haver-hi

Més armament no resoldrà res, al contrari

La Unió Europea proposa que els 27 països membres inverteixin la barbaritat de 800.000 milions d’euros en un termini de quatre anys per rearmar-se militarment davant l’amenaça de Rússia a partir de la invasió d’Ucraïna i la decisió de Donald Trump de deixar de pagar la defensa europea. El govern espanyol del PSOE s’ha apressat a declarar de manera poc segura que el brutal augment d'inversió militar no anirà en detriment dels serveis socials. La guerra és sens dubte el fil conductor de la història de la humanitat, però també ho és la negociació en altres moments més

La pintura de Laura Iniesta engrandeix el Museu Monjo

Ahir passejava per Vilassar de Mar i se’m va acudir entrar al petit i cèntric Museu Enric Monjo per fer-hi un cop d’ull vagarós. Proposava a la planta baixa una exposició temporal de trenta quadres de la pintora barcelonina Laura Iniesta. La vaig començar a recórrer amb mirada distreta, fins que em va arrossegar la força del seu traç, la llum del seu color, l’eloqüència de la combinatòria, l’enigma de l’energia –de vegades vibrant, altres cops absorta en la quietud-- que vessava de les teles. Els comentaris habituals sobre la pintura abstracta acostumen a expressar-se amb un llenguatge abstracte que jo no practico. Per tant, vaig gaudir de l’exposició com si m’ho mirés amb la barbeta posada sobre el marc de la finestra del món, davant d’una sobtada bellesa

El meu quiosquer es jubila, elogi de l’amabilitat diària

Sóc un addicte a la premsa en paper per començar el dia i la primera persona que saludo en sortir de casa és el meu quiosquer. Aquest gest, aparentment banal i rutinari, en realitat m’ha alegrat el dia durant molts anys gràcies l’amabilitat de Joaquín Osuna, i això em desperta una gratitud infinita. Ara es jubila al moment de complir 65 anys, tot el barri ho comenta. Va començar el 1983 al quiosc siuat als baixos d’una adreça tan llegendària com la londinenca Fleet Street per als del meu ofici, a Consell de Cent núm. 425, seu de les redaccions d’El Correo Catalán i Destino, a continuació del diari Avui i El Periódico. Després es va traslladar pocs metres al nou bulevard de Passeig de Sant Joan. Nascut a Madrid i criat a Granada, Joaquín Osuna parla

Última hora: ja han arribat les favetes al Motel Empordà

Els francesos han fet famosa la campanya anual “Le beaujolais nouveau est arrivé” quan posen a la venda el vi novell de la contrada el tercer dijous del mes de novembre, tot i que de beaujolais n’hi ha de bons, regulars i mediocres, com a tot arreu. Aquí podríem de fer el mateix amb el dia que les primeres favetes tendres comencen a ser servides a la taula del Motel Empordà de Figueres des de 1973. Aqueata setmana han arribat a la carta. És un dels plats més deliciosos i filosòfics de tota la panòplia, una síntesi rodona de l’art de la renovació culinària encarnada per aquest establiment. En comptes de les antigues tires d’enciam,