Sorpresa de la jove directora Stephanie Childress a l’Auditori

Dissabte em vaig deixar caure al concert simfònic setmanal de l’Auditori pel repertori més que per la jove directora d'orquestra Stephanie Childress, que desconeixia. Em va cridar l’atenció d’entrada la minúcia, convicció i elegància amb què va dirigir Calidoscopi simfònic de Xavier Montsalvatge, una obra que no forma part del repertori més rodat. La segona peça de la vetllada era el Concert per a piano núm. 1 de Prokófiev, al qual va cedir el protagonisme al pianista, com és usual. La revelació va venir a la segona part amb la Simfonia núm. 1 “Somnis d’hivern” de Txaikovski. Si els àngels han existit mai, són una encarnació volàtil del segon moviment adagio d’aquesta simfonia, quan està ben dirigida i interpretada. Stephanie Childress va conduir els 80 músics de l’OBC cap a una harmonia amb personalitat pròpia. La seva figura alta i filiforme, aparentment fragilíssima, desprenia al podi una força colossal, concentració en cada detall, determinació en cada gest. De vegades compro entrades molt laterals per veure el director d’orquestra de cara. Observar com dirigia Stephanie Childress va ser un segon concert per ell sol. Nascuda a Londres el 1999 de mare francesa, va ser descoberta en guanyar a París el 2020 el concurs internacional de joves directors. Ara és la principal directora convidada de l’OBC, però amb pocs programes previstos. Dissabte i diumenge vinents dirigirà a l’Auditori l’Stabat Mater de Francis Poulenc. Per cert, al moment de comprar l'entrada em  van dir que hi havia descompte per les festes de Santa Eulàlia i em va costar 18,50€. Beneïdes santes, beneïdes directores! (foto Mané Espinosa, La Vanguardia)