El poble de Portbou, vist des d’allà dalt, com un tot

Encara que el dia sigui rúfol, fred i enteranyinat, m’agrada pujar al Coll dels Belitres i abocar-me a la ratlla de frontera per contemplar el poble de Portbou com un tot. Alguns pensen que és el cul del món,  altres l’estimem com un fill desafavorit i predilecte, el considerem el centre de l’univers, i al centre de l’univers no se li pot faltar al respecte. No es pot tenir abandonada com ara la catedral ferroviària de l’estació de Portbou, després de fer passar el nou AVE per un altre recorregut i pretendre condemnar-la a la irrellevància. No ho aconseguiran, “too big to fall”. Quan l’any 2023 vaig presentar a Portbou el meu llibre L’exprés de París --que era com dir L’exprés de Portbou--, vaig voler recordar les Cròniques del centre de l’univers publicades pel presentador de l’acte, Ramon Iglesias. També vaig voler recórrer l’estació esllanguida, alhora carregada de desig i necessitat de reviure. La seva aparença és pre-cadavèrica en molts aspectes, però per sota alguns hi sentim bullir l’anhel de viure. Cal reparar la injustícia comesa els últims anys contra aquest monument de l’era industrial, contra aquest pulmó del municipi i del país. Contemplat des d’un extrem del Coll dels Belitres, al peu de la fita fronterera 601, encara salta més a la vista. (foto Josep M. Dacosta)