Patrimoni salvat, el cas del cementiri mariner de l’Escala

L’antic cementiri mariner de l’Escala, voltat de blocs d’apartaments turístics, és avui un anacronisme feliç, obert a la visita pública si es demana la clau de la reixa a la comissaria dels mossos d’esquadra situada just al costat. Com molts cementiris que van heretar els anteriors enterraments al voltant de les parròquies, va ser construït a corre-cuita el 1837 als afores del poble per la quantitat de defuncions provocades per la malària. Aquí ho van fer en un estil neoclàssic de fileres baixes de nínxols emblanquinats, coronats per petits timpans triangulars, a segona línia immediata del mar. El 1963 l’Ajuntament va considerar que el cementiri “entorpece completamente el desarrollo del plan normal de edificaciones”, de manera que hauria estat traslladat als nous afores i esborrat per l’especulació immobiliària, si no hagués intervingut al final del franquisme l’enèsima campanya de mobilització popular de “Salvem el patrimoni”. No s’hi enterra ningú des del 1970. Va ser declarat monument històric el 1978, però la rehabilitació que llueix actualment no va quedar enllestida fins el 2019. Ara fa goig passejar-hi i pensar en aquells combatius pioners de “Salvem el patrimoni” al moment del canvi de règim.