Abandonar superficie de vinya no sempre és una trista decisió

Cobrar un subsidi per arrancar vinyes i abandonar aquest conreu excedentari és una pràctica consolidada des de fa llargs anys, a Catalunya i arreu d’Europa, tot i que continuï semblant dolorós. Durant els últims vuit anys s’han perdut per aquest sistema 1.000 hectàrees de vinya a Catalunya, d’un total de 56.000. L’any 2024 el departament d’Agricultura de la Generalitat ha pagat 4,4 milions d’euros en primes a l’arrancada de ceps, sobretot a la Conca de Barberà, l'Alt Camp, el Pallars Jussà, la Terra Alta, la Ribera d'Ebre o el Penedès. Al Rosselló nord-català, antigament dedicat al monoconreu de la vinya, se n'arrancaran 2.500 hectàrees el 2025 i no en quedarà ni una a municipis com Alenyà, Sant Joan Pla de Corts. Cornellà de Bercol i Vinçà. El conjunt d’Espanya continua sent líder mundial per superfície de vinya, amb 961.000 hectàrees, seguit per França amb 797.000. La política de subvencionar l’arrancada de ceps s’adreça generalment a conreus extensius de poca qualitat i no impedeix que també es planti vinya nova amb criteris de més valor afegit. En aquest sentit, es tracta d’una lenta autoregulació del sector per adaptar-se a l’actual demanda amb menys quantitat i més qualitat i rendibilitat, com qui escata la capa de pell morta d’un conreu històric.