La catedral de Notre-Dame de París no és la més important de França, només la més cèntrica. Els reis es feien coronar a la de Reims, la d’Amiens és més gran i més alta, la de Chartres supera la resta per la qualitat d’escultures i vitralls, la d’Estrasburg va ser l’edifici més alt del món, etc. Però Notre-Dame de París es troba a una cruïlla urbana incomparable i la banya el riu Sena en ple centre de la capital. Arran de la Revolució francesa de 1789 va ser convertida en Temple de la Deessa Raó i el seu paper monumental va decaure, fins que el 1804 Napoleó s’hi va auto-coronar emperador i el 1831 Víctor Hugo va dedicar-li la popularíssima novel.la Notre-Dame de Paris, amb el geperut Quasimodo i la gitana Esmeralda. La restauració encarregada a l’arquitecte Viollet-le-Duc el 1844 va ser fruit de l’impacte de la novel.la. Diuen les cròniques de la restauració acabada ara d'estrenar que l’endemà de l’incendi de 2019 la novel.la de Víctor Hugo es va tornar a situar al número 1 de vendes de llibres a Amazon. També diuen, des de fa més temps, que les dues torres de Notre-Dame formen al cel de París la lletra inicial del cognom de l’escriptor que la va rellançar.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada