El poeta Homer té amics per sempre entre les elits d’Oxford

Les elits angleses tenen a gala, com un segell de distinció, haver estudiat Humanitats Clàssiques a Oxford, una carrera de quatre anys centrada en autors de l’Antiguitat que serveix per fer amistats entre col.legues i no obliga a exercir cap professió concreta. El primer ministre Boris Johnson havia cursat aquests estudis i va voler lluir-los a la Cimera del G-20 de l’any 2021 a Roma tot recitant de memòria els set turons de la capital de l’lmperi romà. Enumerar-los amb el nom actual hauria estat massa fàcil: Palatí, Capitoli, Aventí, Esquilí, Celi, Quirinal i Viminal. Va voler exhibir-se amb el nom llatí antic que havia estudiat: Palatium, Cermalus, Velia. Cispius, Fagutalis, Sucusa... Es va entrebancar amb el setè turó, que no li sortia de cap manera. El primer ministre italià, Mario Draghi, va sortir en la seva ajuda: li faltava l’Oppius. La vella especialitat universitària anglesa en estudis clàssics també ha donat una infinitat d’especialistes en la matèria. Robin Lane Fox és professor titular d’Història Antiga a Oxford i, després d’una colla de llibres traduïts a múltiples idiomes, acaba de publicar en castellà Homero y su Ilíada, enèsima i tanmateix fresca interpretació de la gran obra literària antiga.
Malgrat tot, la “qüestió homèrica” continua oberta. Ningú ha pogut aclarir qui va ser el poeta o grup de poetes que van compondre la Ilíada i l’Odissea com a llargues epopeies orals, ritmades en versos hexàmetres per ser recitades en públic, com un audiollibre sense llibre. Només sabem que va passar abans d’implantar-se l’escriptura (potser el segle VIII aC) i posteriorment van ser recopilades i transcrites i que la universitat d’Oxford n’ha fet un punt d’honor entre generacions d’aristòcrates capaços de recitar en llatí antic els set turons fundadors de Roma, o quasi.