Fa molta pena, com una presó indigna, la sala dedicada pel Museu Britànic de Londres a les escultures del Partenó d’Atenes arrencades el 1801 per lord Elgin. Endegada el 1939, disposa de claraboies de llum natural, que a Londres és avara i sovint macilenta. Aquests marbres enyoren una altra llum, la seva. La campanya a favor del retorn a Atenes fa temps que dura. Va cobrar embranzida arran del mandat de l’actriu Melina Mercouri com a ministra socialista de Cultura grega durant 9 anys, fins la seva mort el 1994. L'etapa ministerial de Melina va resultar decisiva per construir el nou Museu de l’Acròpolis, amb estentoris buits i els corresponents cartellets: “Obra retinguda pel Museu Britànic”. La definició d’elginisme designa avui el pillatge, l’espoli, el robatori d’obres d’art. El Museu Britànic exhibeix 56 de les 97 peces del fris del Partenó i 9 estàtues dels dos frontons. El recent llibre de l’escriptora italiana Andrea Marcolongo Desplazar la luna. Mi noche en el Museo de la Acrópolis relata de manera magistral l'origen dels buits. Cada cop que vaig a Londres espero no tornar a veure més els matbres del Partenó en aquella tristíssima sala.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada