Una de les primeres coses que faig a París és entrar a la cèntrica llibreria Delamain, un ritual que activa la flama d’algunes il.lusions. Fa llargues dècades que ho repeteixo amb la mateixa funesta inclinació de voler entendre les coses i explicar-me el món a través dels llibres, fins a comprovar la futilitat de l’enigma. Ingmar Bergman feia dir a un dels personatges de la seva pel.lícula Sonata de tardor: “Envellir és com escalar una gran muntanya: durant la pujada les forces disminueixen, però la mirada és més lliure, àmplia i serena”. Es tracta de la llibreria més antiga de París en actiu. inaugurada el 1708. Es troba davant la Comédie Française i el jardí amagat de la Place Royale, a la planta baixa del gran xamfrà que ocupa l’Hotel du Louvre. El 2013 un fons d’inversions de Qatar va comprar tot l'immoble, la qual cosa va fer trontollar el contracte de lloguer de l'establiment, salvat in extremis per la incorporació a l’imperi de l’editorial Gallimard. És una de les últimes llibreries tradicionals parisenques que manté un cert ambient literari, per les presentacions que convoca i el públic fidel que hi acudeix. Als seus racons hi acostumo a topar amb algun dels generosos déus de la plenitud lectora.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada