El fet que el festival de la Schubertíada programés divendres passat a la Canònica de Santa Maria de Vilabertran les “Sis suites per a violoncel sol” de Johann Sebastian Bach, interpretades per sis joves solistes del país, em va semblar un esdeveniment que no em podia perdre i que desitjava compartir. No sé per què inventen tanta música Chillout Lounge Relaxing, per això ja existeix la senzillesa culminant de les “Sis suites per a cello sol“ de Bach, les seves “Variacions Goldberg” contra l’insomni, els 24 preludis i fugues d’”El clave ben temperat” o la grandesa irrepetible de la seva “Missa en si menor”. Les “Sis suites per a cello sol” semblaven simples exercicis d’estudi sense gaire capa d’harmonia, destinades a un instrument secundari de quatre cordes que no havia estat mai solista de res, fins que Pau Casals va descobrir-ne el 1890 la transcripció feta per la vídua de Bach, es va adonar de la bellesa que
contenen, les va començar a interpretar a les sales de concert de mig món i les va enregistrar per primer cop el 1936 a Londres.
Alguns cellistes destacats, com Yo-Yo Ma o Mischa Maisky les han enregistrades fins a tres vegades, en èpoques diferents, perquè amb el pas dels anys hi han descobert noves troballes i millores d’interpretació, dintre d’aquella despullada senzillesa aparent. A Vilabertran van ser interpretades amb unció per Laia Puig, Mariona Camats, Arnau Tomàs. Guillem Gràcia, Pau Codina i Fernando Arias. Escoltar seguides les sis suites és una experiència que s’ha d’haver viscut. De costum, en tinc prou amb alguns fragments per sentir l’efecte miraculós. (foto Anna Carné)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada