Fa molts anys que, cada cop que vaig a Roma, m’embadoco una llarga estona al voltant de l’anomenat “pulcin della Minerva”, el genial elefantet esculpit el segle XVII per Bernini amb un obelisc egipci autèntic de 5 metres al llom, al centre de la placeta de la Minerva. Per les seves dimensions, la representació de l’animal va rebre l’irònic nom popular de
pulcin o porquet. El saludo, el volto amb calma, el remiro, m’hi entretinc sense pressa, li professo
el meu afecte, el retrato segons la llum canviant del dia. A tocar de l’aglomeració humana del Pantheon, la placeta de la Minerva és un redós de pau i aquest monument una petita obra mestra del barroc, l’antítesi reduïda a escala relativament diminuta de la grandiositat, i no per això menys carregada de bellesa, encert i atractiu. Torno sempre a Roma també pel
pulcin. Gianlorenzo Bernini és autor a aquesta ciutat d’obres destacadíssimes: la columnata de la plaça de Sant Pere, l’espectacular baldaquí de columnes serpentines que cofa l’altar major de la basílica vaticana, els àngels descomunals del pont Sant’Angelo sobre el riu Tíber, la font dels Quatre Rius a Piazza Navona, l’obra mestra escenogràfica de l’Èxtasi de Santa Teresa a
l’església de Santa Maria della Vittoria, etc. Però a mi em fascina en especial el seu elefantet, potser per alleugerir la mirada de tantes altres solemnitats. Els meus passos m’hi porten cada cop quasi sense decidir-ho, com a la recerca d’un sentiment de proximitat i una gota indispensable d’ironia compensatòria i lubricant.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada