El garrofer tort de la terrassa del Bulli sobreviu molt bé

Una colla d’amics vam anar a visitar ahir la Fundació Bulli 1846, habilitada amb una inversió d’11 milions d’euros com a centre d’estudis gastronòmics a les instal.lacions del que va ser considerat primer restaurant del món, a la recòndita i bellíssima Cala Montjoi (Roses). El seu director general i antic responsable de reserves, Lluís Garcia, ens va oferir durant tres hores una classe magistral sobre la filosofia de Ferran Adrià, però jo em vaig fixar sobretot en la supervivència del garrofer tort que presideix amb honor la terrassa de l’establiment des de la seva inauguració el 1957 pels primers propietaris. No es poden entendre moltes filosofies sense valorar la carnosa nuesa d’un vell garrofer, sense saber olorar una tavella de garrofa, sense interpretar l’agror de la seva dolcesa, la seva inèrcia arrelada, la seva essència tan dilatada, el rastre físic i moral que representa del que vam ser, el significat del temps que aquest arbre simbolitza amb una pietat amarada de comprensió.
La meravella de cala Montjoi ve de molt abans de l'existència del Bulli. El garrofer de la seva terrassa, també. A la sortida del Bulli vam anar a dinar a l’Almadraba Park Hotel de Roses, un “alter ego” de la mateixa estatura. Vaig portar records del garrofer tort a la gespa de l'Almadraba, un altra joia natural, plantada al mateix moment de la inauguració fa més de cinquanta anys i meticulosament conservada des d’aleshores.