Alguns ecologistes s’hi repensen davant del canvi climàtic

El fet que el veterà militant ecologista Jordi Sargatal hagi estat nomenat secretari de Transició Ecològica al govern de Salvador Illa s’ha traduït en dues postures d'impacte: Sargatal creu que l’ampliació de l’aeroport del Prat és compatible amb la protecció dels ocells i que s’han d’instal.lar aerogeneradors eòlics al golf de Roses, si més en fase experimental. El moviment ecologista del anys 1980 es va oposar a les “Nuclears no, gràcies”, les quals es van construir i ens han alimentat d’energia fins ara. A l’Empordà, palau del vent, no hi ha ni un sol molí d’energia eòlica, ni terrestre ni marítim. Al Rosselló, de l’altre cantó immediat de la frontera, el mateix vent alimenta el parc eòlic terrestre més gran de França i els dos nous marítims del Barcarès i Gruissan. L’enginyer Pep Puig i Boix, president de l’Associació Europea per les Energies Renovables, també s’ha pronunciat alt i

clar: “A l’Empordà no s’hauria de muntar un parc eòlic, sinó dotzenes”. El projectat parc eòlic marí Tramuntana situaria 33 turbines a 24 quilòmetres de distància del golf de Roses, amb aerogeneradors d'un impacte visual des de la costa d’entre 7 i 13 mil.límetres d’altura i abastirien el 45% de la demanda elèctrica de les comarques gironines. Al golf de Roses s’hi han comès durant dècades les més estridents barbaritats urbanístiques, que ara tothom dona per adquirides. L’energia eòlica i la fotovoltaica per produir electricitat són el nostre propi petroli, el nostre gas, el nostre or.