Mirada sinuosa a la llarga recta de la carretera de Pedret i Marzà

A la sortida de Figueres en direcció a Llançà i Portbou la carretera travessa camps de conreu i tofes d'arbres en paral.lel a la via del tren de França. Després de passar el riu Muga, remunta una esquena d’ase i es precipita, als afores de Pedret i Marzà, a una de les rectes més cinematogràfiques, per la panoràmica i la llargada de la cinta d''asfalt fins al turó coronat pel castell roquer de Quermançó i el teló de fons de la serra de l'Albera. Aquesta recta condensa l’essència de la contrada, a la qual actua com a eix distribuïdor a través dels brancals cap a Vilajuiga i Roses o bé, en direcció oposada, Garriguella, Espolla i la ratlla de França pel pas del Coll de Banyuls. Per a mi el fet de transitar-la és com un acte d'iniciació, una rampa de llançament, una base d'elevació, un preludi prometedor, l’anunci de l’arribada a la destinació suposadament recòndita del Coll de Banyuls i la seva porta oberta a la costa rossellonesa pel camí més bonic de tots. Si vaig en direcció contrària, a la benzinera de Pedret i Marzà hi trobo la premsa del dia (un producte cada vegada més difícil de trobar) i el carburant més bé de preu. En realitat m’hi aturo per contemplar la recta, convençut d’aquella essència que brinda. L'atractiu del paisatge sempre depèn més de la mirada que del decorat.