La petita illa de Saint Lucia: premi Nobel i rècord del món

La dona més veloç del món, guanyadora dels 100 metres llisos als Jocs Olímpics de París, es diu Julien Alfred i  representa un país del qual quasi ningú n’ha sentit a parlar: la petita illa caribenya anglòfona de Saint Lucie, independent del Regne Unit des del 1979. A mi el país em sonava perquè l’any 1992 va protagonitzar un altre rècord històric: el Premi Nobel de Literatura concedit al seu poeta Dereck Walcott. Tampoc quasi ningú no havia sentit a parlar d’aquell poeta caribeny de raça negra que escrivia en anglès. L’obra de Derek Walcott ha patit de la dispersió, començant per l’illa d’origen que sempre va reivindicar, “allà on el sol, cansat d’imperi, es pon”. Indagar la quantitat d’illes del Carib resulta quasi impossible. Al voltant de Cuba i altres illes majors com Haití/Santo Domingo, Jamaica i Puerto Rico, n’hi sura un rosari il.limitat que la potència colonial anglesa designava com a Índies Occidentals, un arxipèlag cinc vegades més extens que el de Grècia. L’illa de Saint Lucia només té 180.000 habitants i estava especialitzada –o condemnada-- en l'exportació bananera, després diversificada amb mangos i alvocats, fins que va arribar el turisme. Ara ja té un premi Nobel i un rècord del món.