Els dos únics sectors de la Costa Brava que per la seva orientació geogràfica no donen l’esquena a l’apoteosi quotidiana de la posta són la badia de Palamós i el golf de Roses. Dintre d’aquests dos colieus de l’especialitat, una de les millors llotges de prosceni és la terrassa de l’Almadraba Park Hotel de Roses. Alguns hi anem especialment per això. El sol ponent hi escenifica una tragèdia de Shakespeare, amb tots els ingredients de misteri, ambició, amor i mort, per poca intuïció que l'espectador hi posi. L’escena conté les claus del gran enigma de la mirada humana damunt la naturalesa i la diversitat de la vida. Ofereix en safata un exercici de virtuosisme natural, una descoberta de la part admirable de la realitat, l’art del dibuix paisatgístic que en altres
ocasions sembla tan embarbussat. En aquest mateix golf de Roses s’han comès les destralades urbanístiques més estridents, de manera que el millor cohabita al costat del pitjor. La posta de sol dura uns minuts capaços de convertir-se en un sentiment, sobretot si es presencia amb els peus descalços damunt d’una de les gespes més ben mantingudes del país i amb un negroni o un gint-tònic entre els dits, d’aquells que també han fet la reputació de la casa.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada