30 d’ag. 2024
Retorn a Itàlia per un plat de pasta irrepetible, sigui quin sigui
28 d’ag. 2024
El Colosseu de Roma vist i utilitzat com autèntic giratori de la història
26 d’ag. 2024
El ritual insistent d'arribar a Roma com qui torna a casa
16 d’ag. 2024
El dia que vaig descobrir el Tadjikistan a una cafeteria de la Toscana
14 d’ag. 2024
La grandesa excessivament muda de Sant Pere de Rodes
La tramuntana m’infla la camisa quan, per fugir de la calor de la platja, pujo a Sant Pere de Rodes, un dels monuments romànics més grandiosos del país. Tot i així, l’elevada quantitat de diners públics que s’hi han invertit en la restauració durant les últimes dècades no ha resolt la qüestió de l’ús actual d’aquesta mena de monuments. El flamant Palau de l’Abat havia de ser un centre d’estudis i continua buit. S’han estudiat més les pedres que no les persones que hi vivien. S’han restaurat més els murs que no la selva boscosa, escurada fins l’os pel feudalisme del monestir. S’ha valorat més l’art que no l’explicació al públic d’avui de la misèria del feudalisme que representa, l’enorme desigualtat entre els senyors medievals i els monjos en