El casot de vinya d’Alfons Romero, a les portes del cel dels laics

M’ha costat tota una vida i escriure una colla de llibres abans de ser invitat al sancta sanctorum de l’Empordà, el casot o barraca de vinya del paratge dels Ponts de Llers on Alfons Romero aplega els seus amics al voltant d’una taula ben parada per arreglar el món tantes vegades com calgui. El 2011 es va jubilar del negoci familiar, la coneguda armeria de la Rambla de Figueres xamfrà amb el carrer Sant Pau, situada just enfront de l’altre tabernacle, la llibreria Canet i la seva rebotiga de les tertúlies. Alfons Romero és armer de cinquena generació i historiador, però ara se centra en les armes dialèctiques. Contra tot pronòstic, li va agradar el meu recent llibre El tresor de la Vajol (editorial Gavarres) sobre la retirada epublicana del 1939 i aquest fet l’ha conduït a invitar-me al casot. Hauria estat molt demanar que al llarg de la trobada ens poséssim d’acord en tot, perquè no deu ser nascuda encara la persona capaç d’arribar-hi. En Mero és molt seu i té una facilitat llegendària per crear adversaris, però la taula voltada d’amics li tempera el caràcter. El seu casot és el melic d’un món, un rebrot hibridat a mig camí entre la carlinada 2.0 i el vell republicanisme federal. Amb en Mero l’objectiu no pot ser mai posar-se d’acord, la prioritat és arribar a coexistir-hi pacíficament i assaborir l’hospitalitat del seu casot com una bestreta de l’accés a les portes del cel dels laics, els crítics, els lliurepensadors i els rondinaires amb motius.