En alguna ocasió m’he consolat molt bé a l'hostatgeria i les taules de l’ermita de la Mare de Deu de la Consolació, als afores de Cotlliure. Els autòctons hi celebren en dates assenyalades aplecs i repeixos de festa. Desamortitzada arran de la Revolució del 1789, és propietat de l'associació de veïns cotlliurencs de les Pabordes. De fet la Mare de Déu de la Consolació, patronímic de les Consols, es venera arreu del país. Amb el nom de Consolació opera un hotel rural de luxe a Mont-roig (Matarranya). El famós vi L’Ermita que Álvaro Palacios extreu al Priorat (de 1.000€ a 2.000€ l’ampolla, segons l’anyada) procedeix de la vinya
vella que volta l’ermita de la Mare de Déu de la Consolació, a Gratallops. L’orde de monges de la Consolació continua activa a diversos països.A París m’acullo de vegades a la calma de capella neobarroca de Notre-Dame de Consolation, prop del pont de l’Alma, oberta tot el dia i amb oferta de concerts. Consolació també és el nom d’un gènere literari llatí practicat per Sèneca, Ciceró, Plutarc i Boeci, destinat a confortar els familiars arran d’un funeral. És alhora un gènere musical, dintre del qual despunten les “Consolacions” de Franz Liszt per a piano. La núm. 3 és una petita joia, igual com l’ermita cotlliurenca que ha despertat la meva curiositat consolatòria.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada