Aquesta setmana s’ha obert al públic la nova restauració dels frescos de la Capella Brancacci a Florència, la “Capella Sixtina del primer Renaixement”, salvant les distàncies que calgui amb la del Vaticà. Quasi sempre l’he vista tancada per obres, amb inscripcions gargotejades per visitants frustrats a les mampares de fusta que l’ocultaven temporalment: "
Aprite al publico, vogliamo vetri", "
Un vero schifo", "
Razza di poco bene!", "
Vergogna a la sopraintendenza!". Va ser mal vist que al meu llibre
Ofici d’amant a Florència afirmés que m'agrada més el fresc d’Adam i Eva fet pel pintor Masolino al voltant del 1420 a la Capella Brancacci (foto adjunta) que no el famós de Masaccio sobre la mateixa parella bíblica a la paret del costat, contràriament al que sosté l’opinió acadèmica. A la seva ressenya del llibre, Narcís Comadira va qualificar la meva opinió de "dervergonyida". Poc temps després el diari
Le Monde va reconèixer que Masolino "surt engrandit de la prova de la restauració". Van aprofitar per esborrar dels frescos les fulles de pàmpol sobrepintades damunt dels innocents sexes d'Adam i Eva, tant a la versió de Masolino com a la de Masaccio.
El mural suposadament secundari de Masolino a la Capella Brancaci florentina presenta els dos personatges abans del pecat bíblic, amb una naturalitat serena en comparació amb el posat dramàtic i penedit que adopten al fresc de Masaccio just al costat. Admiro tota l’obra renaixentista de Masaccio i no se m’acudiria posar-la en rivalitat amb Masolino, però tampoc admeto a ulls clucs la seva hegemonia perquè ho hagi dictat el cànon. Voto per Masolino.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada