Fer quilòmetres per anar a menjar l’especialitat d’un plat de cigrons només s’entén si es tracta dels llegendaris cigrons de Can Xac a Argelaguer, un restaurant de carretera sempre ple, a mig camí entre Girona i Olot. L’excel.lència també es pot trobar en la senzillesa i aleshores encara té més mèrit. Els cigrons arrosseguen el defecte de ser barats, però això només els devalua als ulls dels aristòcrates. A Can Xac d’Argelaguer els ofereixen simplement bullits o bé refregits amb cansalada, i s’han fet famosos. És un dels plats mer versàtils i assequibles tot l’any, encara que hi hagi diferència entre els bullits del dia a la parada del mercat o les botigues del ram i els de conserva del súper. Són presents a la cuina mediterrània en infinites preparacions; en amanida o empedrat amb tonyina, tomàquet i pebrot; a l’escudella, en puré (humus), estofats amb una mica de vi ranci i una picada, amb bacallà i espinacs, amb anxoves confitades, amb salmó, alvocat i tomàquets xerri; amb botifarra, orella de porc o costelló, fins i tot amb marisc.
El menjador de Can Xac vessa de treballadors de la zona o de pas: paletes, pagesos, conductors de maquinària, empleats d’obres públiques, viatjants. Sempre s’hi coincideix d’improvís amb algun conegut. Ahir vam anar-hi a dinar amb els amics Quim Curbet i Lluís Balsells, vam veure entrar la viticultora Anna Espelt, vam compartir taula i ens va explicar per què Bassegoda és la muntanya màgica del rodal. Els cigrons eren boníssims i vam sortir contents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada