Dos milions per mantenir la il.lusió del Ponte Vechio a Florència

Les autoritats de Florència acaben d’anunciar que invertiran 2 milions d’euros durant tres anys en una restauració del cèntric Ponte Vechio, un dels símbols més reconeguts de la capital del Renaixement. Construït damunt l’Arno ja en època romana, l’estructura actual amb botigues sobreposades data del 1345, durant el brillant Quattrocento toscà. Va resistir les últimes inundacions catastròfiques del 1966, però li costa aguantar el desgast provocat per l’allau de turistes, els nous habitants de Florència, la qual perd residents assetjats pel preu de l’habitatge a la ciutat-museu ancorada l’apogeu del seu passat brillant. La història és la primera indústria florentina i pràcticament l’única. La nostàlgia emet un poderós cant de sirena perquè no és fàcil ignorar la bellesa de la ciutat. Hi torno sempre amb mil excuses. Crec sortejar els obstacles de la massificació, destil.lar un habilitat individual en la tria de llocs i horaris, dreceres, racons i maneres actuals de mirar-s’ho, incapaç de deixar de ser sensible a la il.lusió que el pas del temps només l’afecta en aparença, que n’hi haurà prou amb invertir un parell de milions per restaurar el Ponte Vechio i que l’atracció sigui la mateixa que el primer cop. La part incomprensible de la bellesa és un indici de solvència d'aquesta atàvica atracció. A Florència va conèixer un autèntic solstici i encara n’experimenta la sentida.