Ahir a la Font del Soc, amb certa tremolor republicana i federal

Ahir vaig experimentar una certa tremolor republicana i federal quan vaig aconseguir per primer cop tocar amb els dits la pedra i el raig de la Font del Soc, històric santuari laic dels antics republicans federals empordanesos, voltat de lliris innocents, que actualment es troba a l’interior d’una finca privada. Aquesta font de Vilabertran, als afores de Figueres, era un lloc tradicional d’aplecs i berenades populars. El diumenge 12 de juny de 1842 s’hi van congregar un miler de republicans federals, oposats a la monarquia isabelina i la regència del general Espartero. Van decidir desfilar en manifestació fins la Rambla de Figueres, on van llegir un manifest del seu líder exiliat, Abdó Terradas, elegit alcalde de la capital empordanesa l’any anterior i destituït pel govern per negar-se a jurar lleialtat a la reina. Va ser un dels primers alcaldes republicans d’arreu d’Espanya i aquell aplec de la Font del Soc es considera com una de les primeres manifestacions públiques del republicanisme federal, el qual bulliria especialment a l’Empordà fins la proclamació de la Primera República el 1873, que Terradas ja no va veure. Havia estat elegit de nou alcalde Figueres el 1854, l’any següent destituït un cop més i desterrat a Medina Sidonia (Cadis), on va morir l’1 de maig de 1856. Pet cert, Abdó Terradas no té cap monument, ni un simple bust, als carrers de la seva ciutat, però la Font del Soc encara raja.
La finca on es troba va ser comprada el 1929 per Nicanor Trias Tarrés, advocat, administrador de les propietats del marquès de Camps i degà del Col.legi d’Advocats de Figueres del 1933 al 1935. Va passar al seu fill, el metge psicòleg Narcís Heras Vicens, al net de la mateixa professió Jordi Heras Trias i ara al seus cinc fills, entre els quals el doctor Narcís Heras Trilla manté el consultori de psicologia del carrer Sant Cristòfol de Figueres obert pel besavi el 1930.