La vida moderna penja d’un fil, d’un cable de fibra òptica

La República del Iemen és un país petit i convuls de la península d’Aràbia, ara dominat pel moviment islamista del rebels huthis, el qual controla alguns punts del corredor marítim del Mar Roig per on transita una part estratègica del comerç mundial. El 18 de febrer van atacar amb míssils i van enfonsar un vaixell mercant carregat amb 21.000 tones de sulfats. L’àncora descontrolada va tallar tres cables submarins de fibra òptica, dels que discorren pel fons dels set mars del món i asseguren el 95% de les comunicacions internacionals, en especial d’Internet (només el 5% ho fan per satèl.lit). La companyia explotadora va redireccionar el trànsit de dades per altres cables submarins similars de la zona. L’atac s’hauria sumat sense més transcendència a la guerra de l’Orient Mitjà, si no hagués posat al descobert la fragilitat del món tecnològic d'avui. Una apagada general d’Internet tindria afectes més desastrosos que la pandèmia de la Covid, segons els experts. Els mateixos experts anuncien que el trànsit mundial de dades, vehiculat majoritàriament per aquestes autopistes de cables submarins de fibra òptica, es triplicarà durant els pròxims cinc anys a Europa. Si no fallen els cables, és clar.