La cultura i la seva transmissió van ser durant mil.lenis exclusivament orals. L’invent de l’alfabet i l’escriptura implicava una minoria de comptables i escribes cortesans. Sòcrates no va escriure mai ni una ratlla i això no li treu el lloc capdavanter en la civilització clàssica. Els pocs llibres manuscrits que subsistien durant la llarga Edat Mitjana eren copiats a mà als
scriptoria dels monestirs. El tomb de la impremta de Gutenberg significaria a partir del 1440 la multiplicació d’exemplars, tot i que encara no arribessin a la majoria social illetrada. Gutenberg va morir arruïnat. Només la societat industrial i l’extensió de l’escolarització el segle XIX portarien a imprimir llibres en quantitats “industrials”. Van vaticinar que la ràdio, el cinema, la televisió o Internet escombrarien els llibres, però se’n publiquen més que mai. Una altra cosa és que siguin llegits i assimilats, o que la seva acumulació sigui sempre sinònim de coneixement. El fet de sumar llibres i més llibres a casa no equival per força a entendre més coses ni pot substituir per sistema la paraula dialogada, l’experiència viscuda o la reflexió personal. Així ho demostren,
paradoxalment, alguns llibres sobre l’excés de llibres, als quals s’acaba d’afegir
El arte del saber ligero. Una breve historia del exceso de información, de Xavier Nueno, amb quantitat irrebatible de referències històriques i exemples actuals a propòsit de la sobrecàrrega. La lectura pot ser un plaer, però també és un esforç d'assimilació. Sense lectura no hi ha pensament personal ni capacitat analítica de la realitat que vivim. Una altra cosa diferent és convertir l'acumulació de llibres en simple objecte de decoració domèstica. (foto Guillem Terribas)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada