Un “racó de pensar” sota el gran viaducte ferroviari de Colera

Colera és un poble “amb biga” i quan hi passo procuro seure una estona als bancs col.locats sota el gran viaducte ferroviari del tren de França, sotmesos al retruny dels combois cada vegada més escassos. És un dels meus “racons de pensar”, sota l’ala d’una obra d’enginyeria que l’any 1878 ens va obrir les portes i les vies d’Europa. El viaducte de 187 metres de llarg vola 20 metres per damunt del nucli de Colera. La part superior en ferro, construïda per l'empresa francesa de Gustave Eiffel, va ser retorçada i llançada daltabaix per la tramuntana la nit del 5 de desembre del 1877, durant la seva construcció i abans de ser fixada completament als quatre monumentals pilars d’obra. En canvi els cinquanta bormbardeigs del creuer franquista Canarias i de l’aviació legionària italiana contra el pont de Colera i l'estació de Portbou que enumera Enric Milà al llibre Portbou-Colera-Cervera: Empremtes d’una guerra. 1936-1939 només van aconseguir inutilitzar una de les dues vies i el trànsit amb França s’hi va mantenir.
El majestuós viaducte continua intacte, però ara el servei fa figa per la descurança de RENFE amb les línies locals. La comunicació ferroviària entre els petits municipis es troba miserablement arraconada. La manca progressiva de connexions horàries entre els trens de Portbou i Cervera de la Marenda representa una vergonya en augment.