Jean Martí, que tothom anomenava Janot, va ser el dinàmic alcalde socialista de Cervera de la Marenda durant trenta anys, del 1965 al 1995. El retrat adjunt pertany al meu llibre del 1986
El Pirineu, frontera i porta de Catalunya, l’època del nostre tracte, quan la inquietud permanent li feia obrir les portes amb freqüència als periodistes i belluguets com ell. Va ser una de les últimes coses que li va sortir bé a Cervera de la Marenda, Des d’aleshores la població del municipi ha passat de 2.400 a 1.200 habitants. L’alcalde de l’últim racó de França va arribar a vicepresident del Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló perquè quasi tothom entenia el seu socialisme arrelat, pràctic, de resultats tangibles, basat en una feina infatigable. Els mítings electorals i les reunions públiques de Janot Martí eren un espectacle assegurat, sobretot quan topava amb els vells cacics com un jugador de rugbi. L’altre espectacle privat era dinar a casa seva, abocada sobre la badia de Cervera, els llobarros locals a la brasa de rabassots que preparava la seva muller Arlette. La sobretaula consistia sovint en una sortida amb la
llanxa motora en mar, que coneixia com el palmell de la mà dels dos cantons de la ratlla de frontera. Estava orgullós d’haver aconseguit que la Reserva Natural Marítima de Cervera-Banyuls fos la primera de França el 1974, una protecció marítima que encara no ha obtingut de l’altre cantó el Parc Natural del Cap de Creus cinquanta anys després. L’enyorat Janot Martí va morir el desembre del 2003, als 76 anys.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada