Sempre baixo un moment del cotxe al passallís de Sobrànigues per dir en silenci una jaculatòria laica a favor de l’aigua. Tinc una estimació particular per aquest pas a gual sobre el riu Ter que fa de pont sense ser-ho del tot. Sobrànigues és un petit nucli empordanès de 37 habitants agregat al municipi de Sant Jordi Desvalls, prop de Flaçà. La carretera secundària travessa la passarel.la de ciment bastida el 1985 pocs metres per damunt de l’aigua sobre l’antiga passera de carros. L’indret és un flascó de les essències de la civilització de ribera, a l’últim tram del Ter camí de la gola de Torroella Montgrí. El Baix Ter balandreja somort i temperat als meandres de Bordils i rega els camps de conreu, d’horta, fruiterars i boscos de ribera d’àlbers, pollancres, salzes, oms, verns i freixes. A Sobrànigues el riu queda més embassat gràcies a la resclosa de Colomers, situada 7 quilòmetres amunt, de manera que les regolfades de l’aigua, somnolent i cauta, prescindeixen del traüt gutural i el vent les rissa amb un ímpetu pietós. La meva destinació no és mai Sobrànigues mateix, tot i així no deixo de fer el cop d’ull a les coses del riu tal com les barreja la vida, en la placidesa confiada d’alguns dies o les manotades de tèrbola cruesa en altres ocasions. L’èmbol del cor bombeja en aquest punt sense sobresalts i la vida cau en una dolçor momentània. (foto Quim Curbet)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada