Als seus actius 83 anys, l’últim dels grans mites vivents en matèria de direcció d’orquestres simfòniques i d'òpera protagonitza aquest mes de gener una reaparició entre el públic europeu amb una mini-gira a París, Brussel.les i Luxemburg al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Chicago, de la qual n’és director titular des del 2010 en una mena de voluntari “exili”, després de dimitir per discrepàncies amb la política cultural italiana de director musical de la Scala de Milà que va ocupar durant vint anys. Poc abans s’havia permès un gest inèdit i ressonant. Després de la interpretació del famós cor “Va pensiero” de l’òpera verdiana Nabucco, que a Itàlia és com un himne nacional, va interrompre la funció per adreçar-se al públic en contra de les retallades culturals del govern de Silvio Berlusconi. Tot seguit va invitar tothom a sumar-se al tradicional “bis”. Els assistents van fer-ho en massa --alguns entre llàgrimes-- i ell va marxar a dirigir a Chicago. El 2003 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona. En agraïment va dirigir-hi com a master class l’assaig de l’orquestra amateur de la casa, formada per professors i estudiants, amb el primer moviment de la simfonia “Júpiter“ de Mozart. Per cert, Riccardo Mutti serà el director del pròxim concert de Cap d’Any al Musikverein de Viena l'1 de gener del 2025.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada