Peripècies dels submarins espanyols a un milió d’euros la unitat

Aquest mes de desembre l’Arrnada espanyola rep amb 10 anys de retard del fabricant Navantia el primer dels quatre submarins encarregats el 2004 pel ministeri de Defensa amb un pressupost inicial de 1.750 milions d’euros que s’han convertit en 3.907 milions, malgrat haver renunciat als míssils Harpoon perquè l’empresa Boeing que havia guanyat l’adjudicació ja no els fabrica. Durant l’allargat procés de fabricació els constructors es van adonar que el submarí patia per error de càlcul un sobrepès de 125 tones que n’afectava la flotació. El nou model substituirà el submarí Tramontana (foto adjunta), la padrina del qual al moment de l’avarada el 1984 va ser Conxa Villalba, esposa del ministre de Defensa Narcís Serra. La nau va col.lisionar el 2001 amb un baixos davant de Cartagena, l’any següent va participar en la recuperació de l’illot de Perejil, el 2007 es va desamarrar accidentalment de les drassanes de Navantia, el 2008 va partir una entrada d’aigua durant un exercici rutinari i el 2009 una altra via d’aigua quan navegava a 300 metres de fondària prop de Múrcia. El 2012 va fer una visita d’exhibició al port de Palamós, dintre del festival Terra de Mar que hi organitzen cada dos anys l’Ajuntament, la Diputació de Girona i Ports de la Generalitat.
Els exèrcits actuals es nodreixen d’equipaments d’elevat cost de fabricació, manteniment i renovació, el principal objectiu dels quals és no haver de ser utilitzats i servir  per exercicis d'entrenament i maniobres preventives. El govern de Pedro Sánchez va aprovar el 2018 tres programes de compra d’armament per 7.300 milions d’euros (fragates, vehicles blindats, avions Eurofighter), els quals venien a sumar-se a la decisió anterior del mateix govern de dedicar 12.100 milions a la renovació de submarins, satèl·lits d’ús militar i helicòpters. El 2019 va aprovar un contracte amb Santa Bárbara Sistemas (propietat de la nord-americana General Dynamics) per la compra de 446 carros blindats per 2.083 milions d’euros. També el 2019 va acordar el primer augment d’efectius de les Forces Armades (7.000 militars més) d'ençà la instauració de la democràcia, el final de la mili obligatòria i la professionalització de l’exèrcit.