La vinya engabiada al celler ultramoderrn de Peralada

Un grup d’amics hem anat a visitar com llueixen a Peralada els 46 milions d’euros d’inversió en l'ultramodern celler semi-subterrani del Grup Perelada (l'empresa ha decidit mantenir la grafia del nom amb “e” als seus productes). M’ha sorprès la distància entre la fredor de la tecnologia del vi i la calidesa del paisatge de vinya, per exemple a la finca d’aquests propietaris a la muntanya de Garbet, abocada a la badia del mateix nom amb una elegància natural única i verificada, davant d'un mar que alguns dies sembla de nacre blau i altres dies tan gris com un immens oblit. El celler i la vinya són dos paisatges contraposats del mateix producte de la terra. Al castell de Peralada s’hi produïa vi a petita escala des del segle XIV. L’explotació moderna de la família Suqué Mateu va arrencar sense vinyes pròpies, compraven el raïm per produir algunes etiquetes. El 1985 el Grup Perelada va adquirir les primeres vessanes de vinya, que ara superen les 150 hectàrees, al Penedès per al cava i a l’Empordà per al vi. Disposa a l’Alt Empordà de cinc vinyers en propietat: Pont de Molins (38 ha), Malaveïna a Garriguella (19 ha), la Garriga a Mollet de Peralada (41 ha), Espolla (21 ha) i Garbet (12 ha).
Als meus ulls la joia de la corona és la vinya de Garbet, plantada i dirigida per l’enòleg tarragoní Delfí Sanahuja. La contemplo sovint en la distància com un petit univers batut per la tramuntana, la insolació i el salobre. Garbet és una manera de veure el món, una bellesa capaç de portar algunes sensacions fins a la revelació. D’aquesta vinya afortunada, l’ampolla de vi negre Finca Garbet val 100€ i la d’Aires de Garbet 50€. Però mirar-la i remirar-la amb amor com jo faig des de la distància és gratis.