El palau perpinyanès dels Reis de Mallorca o la buidor en majestat

Els carrers que hi porten fan pujada, les rampes d’accés també, però quan  el visitant arriba al pati central del palau perpinyanès dels Reis de Mallorca entén d’un sol cop d’ull que es tracta d’un dels dos únics palaus medievals restaurats a França, conjuntament amb el dels Papes a Avinyó. Això sí, deu ser el més buit de tots ,malgrat els 100.000 visitants anuals d’aquesta joia del gòtic civil català, posteriorment fortificada com a ciutadella arran de les batusses frontereres. Els actes que s’organitzen al recinte majestuós i balder són comptats. Quan Jaume I el Conqueridor va dividir els seus territoris entre els fills, al segon, Jaume II, li va tocar Mallorca, el Rosselló i Montpeller, és a dir, l’efímer Regne de Mallorca amb capital a Perpinyà. S‘hi va fer construir aquest castell com a residència. Duraria poc, absorbit pel germà gran (el rei de la corona d’Aragó, Pere el Cerimoniós, el del Punyalet) i més endavant pel rei de París. El curt període d’existència del Regne de Mallorca entre 1276 al 1343 va consagrar Perpinyà com a segona ciutat catalana més poblada després de Barcelona. S’hi van construir al centre urbà altres joies del gòtic civil català, com la Llotja de Mar i la catedral de Sant Joan.
El 1958 el ministeri francès de Defensa va vendre el castell al Consell General dels Pirineus Orientals o Diputació provincial, pulcrament restaurat entre el 2007 i el 2013. Allò que no van saber restaurar és el contingut, la funció en el món d’avui, el paper en la vida ciutadana actual. És un monument sense limfa, un admirable recinte desert. Ara bé, la vista que ofereix del masssís del Canigó quan bufa tramuntana val per ella sola la pujada.