Aquests dies es commemora el 75 aniversari de la presentació del model Citröen 2CV al Saló de l’Automòbil de Paris del 1948. La seva economia de mitjans resulta quasi risible avui, però donava un rendiment sense fissures. Entre tots els utilitaris llançats durant la postguerra europea a cada país per democratitzar-ne l’adquisició i consagrar l’imperi del vehicle privat, el Citroën 2CV ha deixat un record particular. Alemanya va popularitzar el Volkswagen Escarabat, Itàlia el Fiat 500, Espanya el Seat 600 (la provatura del Biscúter va fer curt). A França mateix li va sortir competència amb el Renault 4L, però no el va destronar. Se’n van arribar a fabricar 5,1 milions d’unitats, inclosos els de la factoria Citroën de Vigo. La
producció es va aturar a França el 1988 i definitivament el 1990, a Portugal. Vaig fer llargs viatges internacionals amb un 2CV i en recordo les incomoditats, però les recordo amb simpatia i una fidelitat corresposta. La suspensió el convertia en pioner i modest tot terreny, atès que la marca havia demanat als seus enginyers que dissenyessin “quatre rodes amb un paraigües (el sostre de lona descapotable), capaces de travessar un camp llaurat amb un cistell d’ous sense trencar-ne cap”. Més endavant la modèstia va deixar de ser considerada una virtut atractiva, en aquest sector i en molts altres.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada