Al “racó de pensar” de Serrabona, entre salms i melodies

Tots devem tenir algun amagat “racó de pensar”, com aquest del priorat romànic de Serrabona, lluny de tot a la muntanya dels Aspres rossellonesos, entre antics salms i melodies, després de deixar enrere la plana de fruiters regats pel riu Tet entre Tuïr i Bulaternera. L’edifici ha estat pulcrament restaurat per l’administració pública francesa i obre cada dia al públic, escàs i fascinat. Hi torno cada vegada per escrutar el seu secret i el meu a la galeria dels capitells de lleons esculpits en marbre rosa del Conflent. Ja sigui durant la solana roent de l’estiu, l’atmosfera groguenca de la tardor o la pal.lidesa de l’hivern accentuada pel vent que parla tot sol, hi mantinc l’esperança de rebre el do de l’equilibri entre l’univers i el meu cor, tocar amb mans perplexes la quietud i la claredat del gran llibre del marbre, entonar en veu baixa una cançó de llibertat alleujada dels miasmes de la rutina i l’influx maligne dels telenotícies, connectar amb el reaprenentatge de les coses visibles que no es poden encongir en quatre ratlles, acostar-me al tresor major i potser obtenir una pista sobre el desenllaç de la fe i l’estudi invertits en allò que ens té preparat la naturalesa i el pas del temps.