La dissortada història del tren Talgo arriba al límit imaginable

L’empresa Talgo de fabricació de trens acaba d’admetre que un grup empresarial d’Hongria li ha llançat per un import de 632 milions d’euros una oferta de compra del 100% de les accions, un 40% de les quals ja estan en mans d’un fons d’inversió britànic. És el repicó de la dissortada història de la innovadora companyia espanyola creada el 1942. A un país que no destacava en matèria d’enginyeria ferroviària, els Talgo van suposar l’única modernitat de Renfe, que els va suprimir arran de la discutible i caríssima implantació de l’AVE. El sistema Talgo d’amplada variable dels eixos dels vagons, a través d’una operació senzilla i ràpida als intercanviadors endegats a les estacions frontereres, va permetre el 1969 la primícia històrica de no haver de canviar de tren per continuar viatge cap al continent europeu. El 1974 s’estrenava el Talgo directe entre Barcelona i París, el 1989 entre Barcelona i Milà. El Catalan Talgo, que cobria diàriament la ruta Barcelona-Ginebra-Zurich des del 1969, també es veuria suprimit el 2010 arran de l’arribada de l’AVE
La companyia Talgo continua sent la principal fabricant de material rodant de Renfe i exporta a altres països des de les seves factories de Madrid i Àlaba, però els talgos ja no circulen. Els enyoro quan utilitzo l’AVE, tan coix en múltiples aspectes, car i devorador d’una proporció descomunal d’inversió pública disponible. La possible venda de la companyia culmina la història d’una innovació malaguanyada.