El destí incomprensible sota les xicrandes en flor de Buenos Aires

L’Argentina es troba aquests dies en plena primavera austral i la cèntrica plaça San Martín de Buenos Aires exhala el perfum humit dels ombús, els ficus gegants, els palos borrachos, les xicrandes, les tipuanes, els magnoliers, les araucàries i els ceibos, dintre d'una traducció urbana de la fertilitat de la pampa, una impetuosa pujada de saba de sota l’asfalt. Els gomers es cargolen com una figuera, els ombús o bellaombres tenen aspecte de paquiderms, els palos borrachos ostenten el tronc ovoidal, els magnoliers obren flors inaudites enfront de la geometria de les araucàries o “pins de pisos”, els jacarandaes o xicrandes culminen la floració en una sabonera lila d’escuma vegetal, les tipuanes floreixen en groc, carbassa o rogenc i encatifen el terra amb un confetti trèmul. Els argentins acaben d’elegir com a president del país un foll que els ha promès acabar amb les follies comprovades dels anteriors. Vaig cavil.lar moltes hores sota les xicrandes de la plaça San Martín, en aparença indiferents, sense arribar a cap conclusió positiva més que les pròpies flors renovades cada primavera austral. La resta és més difícil d'entendre si no s'hi viu, o inclús quan s'hi viu.