Beneficis de la guerra i preu de la pau, guanya la guerra

En termes lògics i civilitzats, la política hauria de consistir a gestionar i resoldre conflictes, però més sovint la guerra s’imposa com a continuació de la política per altres mitjans molt més bèsties. La guerra no és només una pulsió atàvica i caïnita dels animals, també un negoci industrial altament rendible d’alguns humans en detriment dels que hi envien a morir. El conflicte de supervivència territorial entre palestins i israelians s’ha deixat podrir des del 1948 de la manera més infame per interessos geoestratègics de les grans potències, mentre els israelians s’expandeixen, els refugiats palestins es moren i la regió islàmica s’inflama. Els Acords d’Oslo del 1993 entre el govern laborista israelià i l’autoritat palestina a favor de la convivència de dos Estats independents i veïns van ser dinamitats pel següent govern hebreu de dreta i ultradreta religiosa. La guerra és bona per als negocis i les tendències intransigents. La pau també té un preu, molt més beneficiós per a tots. Els desequilibris regionals comporten implicacions generals i les coses no s’arreglen soles. El centenari sociòleg Edgar Morin escrivia fa pocs dies: “Que les nostres ments es resisteixen almenys a la follia. La nostra missió no és només rebutjar l’odi, també fer tot el que estigui en la nostra mà per crear la base d’una entesa mútua no només entre Israel i Palestina, sinó entre els europeus partidaris de l’un o l’altre poble, sense relegar a l’oblit una causa justa”.