El safareig comunal pulcrament rehabilitat s’ha convertit en una peça decorativa, però Vilabertran encara és d’alguna manera un flascó de les essències de Figueres, a només per 2 km de distància de la capital empordanesa. No s’hi ha volgut integrar mai i, quan va fer-ho Vilatenim, els van dir “Vilateníem”. Les hortes de Vilabertran eren de qualitat reconeguda, a un poble de regadiu ben comunicat del terraprim de la plana, poblat per un miler d’habitants a redós del campanar romànic del monestir, restaurat però ben poc utilitzat fora dels quinze dies d’estiu de la Schubertíada. Encara s’hi convoca cada més de setembre la concorreguda Fira de la Poma de Relleno, plat barroc, antiquíssim i laboriós de festa major que el Motel Empordà de Figueres
conserva a la carta --amb estranyesa de molts comensals-- perquè sap que Vilabertran és un flascó de les essències. Quan Figueres encara era un llogarret del comtat de Besalú i tot seguit del d’Empúries, a Vilabertran hi confluïen els dos camins principals que baixaven del Coll de Banyuls per Peralada i del Coll de Panissars pel Pertús. Les hortes de Vilabertran són avui un vestigi pràcticament extingit. Era un dels paisatges agraris més refinats, parcel.lades per frondosos canyissars i erectes vorades de xiprers. L’aire del poble sembla conservar l’harmonia d’aquelles regues.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada