Una recomanació: les sis suites per a cello sol de J.S. Bach

No sé per què inventen tanta música Chillout Lounge Relaxing amb ritmes esllanguits i doble ració de sucre de melassa en les melodies. Per això ja existeix la senzillesa culminant de les Sis suites per a cello sol de Johann Sebastian Bach, les seves Variacions Goldberg contra l’insomni, la gran enciclopèdia dels 24 preludis i fugues d’El clave ben temperat, L’art de la fuga com estudi musical amb més contingut de la història o la grandesa irrepetible de la seva Missa en si menor. En l’univers de la música només hi ha un Déu pare omnipotent i es diu Johann Sebastian Bach, la resta és qüestió de gustos. També s'ha de dir que un segle després de morir el 1750 tota la seva obra havia caigut en l’oblit, fins a ser redescoberta per Felix Mendelssohn a partir del 1829. Contra el mal de cap o la saturació mental, acostumo a escoltar les Sis suites per a cello sol, que Bach va escriure al voltant del 1720. Semblaven simples exercicis d’estudi, sense gaire capa d’harmonia, per a un instrument secundari de només quatre cordes que fins aleshores no havia estat mai solista de res, molt menys valorat que l’orgue, la viola de gamba, el llaüt o el clavicèmbal. Fins el dia que Pau Casals va descobrir-ne el 1890 a una botiga de música de Barcelona la transcripció feta per la vídua de Bach, es va adonar de l’enorme bellesa que contenen, les va començar a interpretar a les sales de concert de mig món i les va enregistrar per primer cop el 1936 a Londres.  Tota la vida va conservar aquella edició comprada el 1890, que ara es troba a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
Cadascuna de les Sis suites per a cello sol de Bach té sis moviments: preludi, alemanda, courante, sarabanda, minuet (o bé bourrée o gavota, les danses del moment) i acaba amb una giga. El famós Preludi de la primera és el més curt: 41 compassos, cadascun dels quals té sis notes que s’han de saber lligar. Un compàs equival a tres segons aproximadament, però és un oceà de música portada a l’essència. Escoltar seguides les sis suites pot resultar maratonià (duren en total 2h20’), jo en tinc prou amb alguns compassos per sentir l’efecte analgèsic.